Blog_Dia de la dona
17/03/2021

Celebrem el dia de la dona

El passat dilluns 8 de Març, amb motiu del dia de la dona, vam compartir un dinar virtual amb els nostres companys i companyes, en què ens vam comprometre a promoure la igualtat entre gèneres durant tot l’any.

A la presentació per part de Rafael Paulet, entre altres reflexions va exposar:

    • Sense ser ni de lluny suficient, només cal veure l’evolució del llenguatge, els costums i l’empoderament de la dona en els últims 30- 40 anys, sobretot en els estrats més formats de la nostra societat. Probablement per això ens podem situar en el nostre segment empresarial bastant a prop d’una situació gairebé d’igualtat i dic gairebé perquè falten moltes dones en un sector copat bàsicament per homes, hem d’aconseguir encara, fer més atractiva la tecnologia a una nova generació de dones que puguin aportar els seus valors i la seva visió.

Agnès Aguiló i Sonia Campins, dues de les nostres dones amb un perfil més tècnic i directiu, ens van explicar els reptes als quals s’han hagut d’enfrontar durant la seva carrera i també els èxits que han aconseguit. No obstant això, no són moltes les dones que aconsegueixen superar aquests reptes, ja que només el 27% dels professionals del món TIC a Espanya són dones.

Sonia Campins
    • Des de ben petita tenia clar el que volia fer: m’agradava poder curar i entendre com funcionava el cos humà. La nota acadèmica va ajudar-me a decidir pel meu pla B, que també el tenia clar, el món de la informàtica. Vaig començar essent secretària a una empresa d’informàtica, mentre estudiava això mateix, així que al cap d’un any vaig tenir l’oportunitat de treballar de programadora. A mesura que avançava la meva carrera m’anava interessant cada vegada més per l’administració i gestió de Bases de dades i sistemes operatius que és una de les àrees més tècniques.

Treballant per un projecte, el client va especificar que necessitaven experts però, que s’abstinguessin les dones. Van haver d’acceptar  que la meva companya anés a arreglar el problema…


Sonia Campins

    • Això m’ha portat moltes vegades a treballar  12-13-15 h seguides, en alguns moments essencials per algun projecte 36 h seguides. Alguna vegada m’he trobat a haver de tornar a fer una instal·lació que havia durat tot el dia i que havia estat malmesa per la intervenció d’homes de sistemes… I evidentment em vaig quedar fins que tot funcionava perfectament de nou.

 

    • Molt probablement, el fet de no tenir fills ha ajudat a poder invertir tantes hores a la feina i m’ha igualat als meus companys masculins, ja que es pressuposa que la persona a càrrec dels fills és sempre la dona, i així, elles no tenen l’oportunitat de créixer tant, a causa del temps de dedicació disponible a l’activitat laboral.

 

    • En els més de 30 anys d’experiència, tot i ser una dona, no he sentit barreres en el món laboral a l’hora d’accedir a projectes interessants arreu del món: He tingut la sort de poder participar en projectes a Airbus i l’Agència Espacial Europea a Toulouse, Oracle, a IBM a Montpellier. Bé, una vegada sí que van intentar discriminar-me per ser dona, però no se’n van sortir: Treballant per un client d’Aràbia Saudita, ens van demanar que necessitaven assistència presencial per a un dels productes. Van especificar que necessitaven experts però, que s’abstinguessin les dones. Van tenir la “mala” sort que les dues expertes eren dones i van haver d’acceptar  que la meva companya anés a arreglar el problema… Per tant, visca les dones tecnològiques, aquesta va ser una de les nostres victòries!
Agnès Aguiló
    • He de dir que en tots els anys que fa que treballo en empreses com la nostra, mai m’he trobat amb cap mena de diferenciació o sentiment de ser menys que els altres, homes o dones.

Allà on vaig començar a tenir una consciència de que jo sóc important i no sóc menys que ningú va ser a casa, amb la meva família. El meu missatge és educació, educació i educació.


Agnès Aguiló

    • Existeixen diferents tipus de masclismes i en diferents àrees i sectors, però a tot arreu hi ha masclismes per educació i no pas conscients. I aquí vull anar, a l’educació. Allà on vaig començar a tenir una consciència de que jo sóc important i no sóc menys que ningú va ser a casa, amb la meva família. L’educació, tant de l’escola com de la societat, creant models no estereotípics (com dones astronautes o homes infermers) per a mi és la clau perquè avancem. El meu missatge és educació, educació i educació.

Seguidament, obrim debat amb tots els companys i companyes que van estar presents a la sessió i alguns d’ells/es també van voler compartir el seu punt de vista i posar el seu granet de sorra per a aquesta lluita, que no beneficia només a les dones, sinó que ha de ser un compromís de la societat en el seu conjunt, per així aconseguir un bé global.

Rafael Paulet:
    • Hem de seguir especialment vigilants, ja que tot i que en la nostra bombolla no ho patim, no suposa que encara en massa ocasions al poder (recursos, necessitat) i o la força bruta, s’imposen en situacions de desigualtat. Tenim com a societat l’obligació de posar un focus i esforç especial per superar aquesta xacra.
Rodrigo Fernández
    • No estant d’acord amb el concepte del dia de la dona, perquè hauria de ser un continu. Crec que més enllà de les dones, crec que som els Homes els que hem de fer una transició cap a una posició diferent, una transició cultural que costa molt. És difícil fer-nos càrrec dels micromasclismes que tenim i dels comentaris que ens surten per qüestions culturals, històriques o socials i l’única forma de fer-ho és ser conscients no solament en el dia d’avui sinó cada dia i no només en l’ambient laboral sinó també en el familiar. No crec que sigui un dia sinó una transició cap a un món on no importi d’on siguis, home o dona, la teva condició sexual, el teu origen o idioma, sinó que tots siguem tractats com a persones i de manera igual. No és una qüestió utòpica, és una qüestió de treball diari.
Àfrica Margarit:
    • Per mi és bàsica l’educació: Cal educar els nens per saber com respectar a les nenes, i a les nenes cal educar-les perquè es facin respectar. Tot això, no només amb el gènere sinó amb l’orientació sexual, les races, les cultures, el físic, les llengües… És importantíssim.

 

    • Les dones som lluitadores, hem de fer-nos respectar i demostrar que no hi ha diferències entre gèneres: Tots podem aconseguir el que ens proposem.
Maica Cárdenas:
    • Aquesta transició que cal fer ha d’estar fonamentada en l’àmbit familiar, acadèmic i institucional. Són 3 pilars bàsics i fonamentals per aconseguir un impacte global.

Com veus, els nostres companys i companyes ho tenen clar: l’educació, el canvi i el respecte són les bases de la igualtat. Perquè el dia de la dona no se celebra per posicionar-la per sobre de la resta de la societat, sinó que promou la igualtat de tots els éssers humans i el respecte entre iguals sense importar el gènere, l’orientació sexual, la raça ni altres atributs personals. Tots som diferents, tots som únics.

Així doncs, encara tenim grans objectius per davant en el nostre sector, per aconseguir tenir paritat i, per tant, que l’aportació de gènere ens faci millors, com a persones, com a empresa i com a societat.